Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.

La Cova del Sardo de Boí i l'explotació de l'alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica / Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 199-218 : il.
Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d'alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l'Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 ca lANE. Junt amb d'altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 cal ANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d'aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.

The Human occupation of the southern central pyrenees in the sixth-third millennia cal BC : a traceological analysis of flaked stone assemblages [Fitxer informàtic] / Niccolò Mazzucco ; [dirigida per:] Ignacio Clemente-Conte
Mazzucco, Niccolò


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Clemente-Conte, Ignacio. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449052071

L'estudi del procés de antropització del Pirineus durant la Prehistòria és relativament recent. Durant el segle passat la recerca arqueològica ha tractat solament de manera marginal les àrees de muntanya del Pirineus, dirigint la seva atenció cap als monuments megalítics i abastant el seu estudi des d'un punt de vista ètnic-cultural. Ha estat a partir de l'última dècada que s'ha començat a abordar l'ocupació humana dels espais de muntanya des d'una perspectiva més àmplia, integrant l'estudi de societats humanes amb l'anàlisi del paisatge, del clima i de les mútues interaccions. Aquest treball se situa just en aquesta línia de recerca. En ell es presenta l'estudi de nou nivells d'ocupació humana pertanyents a quatre jaciments arqueològics del Pirineus Central Meridional datats entre el sisè i el tercer mil·lenni cal BC. Es tracta de jaciments localitzats en diferents àmbits geogràfics, sent un dels objectius del present treballo el proposar una visió àmplia del procés de poblament dels espais muntanyencs, incloent tant llocs localitzats en zones a peu de muntanya, com a contextos de mitjana i alta muntanya. Més detalladament, l'objecte d'aquesta recerca és el registre lític tallat, l'anàlisi del qual està enfocat cap a una aproximació soci-econòmica. La finalitat principal és avançar cap a una classificació funcional dels diferents contextos analitzats, per entendre quin va ser el rol d'aquestes ocupacions dins del sistema econòmic i productiu dels grups prehistòrics que els van donar lloc. Els resultats obtinguts per l'anàlisi duta a terme han evidenciat l'existència d'un gradient d'especialització econòmic dins de l'ambient de muntanya. Els conjunts lítics analitzats són el resultat de diferents activitats productives associades al desenvolupament de certes fases de l'activitat pastoril.